Internet porta intrínseca la participació, sent aquesta un element essencial que ha anat prenent força i poder amb el temps. La tecnologia d’Internet evidencia des d’un primer moment la necessitat d’interacció amb l’usuari, existint diferents nivells d’interactivitat on el més alt equivaldria, per exemple, a la participació en un xat (diem que és un exemple d’interactivitat alta ja que els participants per comunicar-se han de compartir un mateix temps).
D’acord amb la seva característica participativa, i amb la seva condició de mitjà (tot i que encara existeix el debat d’ Internet com a mitjà o “mitjà de mitjans”), ens trobem enfront el concepte de “periodisme participatiu”. En el capítol 1 de Nosotros, el medio, aquesta nova perspectiva periodística queda definida com “el acto de un ciudadano o grupo de ciudadanos que juegan un papel activo en el proceso de colectar, reportar, analizar y diseminar información”. Aquest tipus de periodisme parteix dels usuaris i del seu accés igualitari a la creació de continguts, en relació als mitjans tradicionals; aquest fenomen, possibilitat en gran part per la tecnologia, introdueix canvis substancials que afecten als tres criteris del debat.
En relació al criteri d’interactivitat, és en l’actualitat quan s’ofereix la millor possibilitat al receptor d’ampliar, modificar o contrarestar una informació; la relació ja no és unidireccional sinó bidireccional. Tal com ens explica el capítol 3 de Nosotros, el medio, el receptor del contingut té al seu abast tot un seguit de formes per “materialitzar” la seva resposta: grups de discussió (llistes de correu, taulers de missatges, fòrums, xats…), contingut generat per l’usuari (comentaris, classificacions, enquestes…), weblogs (són els blogs una de les formes més populars), publicació colaborativa (comunitats de blogs com Slashdot.org o la famosa wikipedia) i el punt a punt (Peer to peer: aplicacions on es pot usar Internet per comunicar o compartir i distribuir arxius digitals amb altres, sent la missatgeria instantània i el missatge de text els més destacats en aquesta categoria).
En termes pràctics i de cara a l’avaluació del criteri d’interactivitat, seria interessant observar quin poder otorguen a l’usuari les webs dels mitjans de comunicació, és a dir, la seva predisposició a l’existència d’un vertader canal de retorn i per tant, veure si tenen una bona actitud observant el coneixement de l’usuari com a complementari i enriquidor. Així, podríem analitzar si té un apartat per blogs, si al principi o final de cada informació s’ofereix un e-mail de contacte, si hi ha fòrums, si han vinculat el contingut a una aplicació de lector RSS (que inciten a una clara interactivitat entre els usuaris), l’ús predominant o no d’enquestes i classificacions realitzades pels internautes, etc. Espero respostes per anar perfilant els aspectes a tenir en compte en l’anàlisi del citat criteri.
Ariadna Alfonso Salvá
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada