PETITA REFLEXIÓ. LA USABILITAT

Les noves generacions dels països desenvolupats han crescut immerses ja en la Societat de la Informació. És per a elles inconcebible imaginar-se un món sense telefonia mòbil, ordinadors o Internet. Generacions anteriors, tenen por que la nova revolució tecnològica faci desaparèixer o desplaci a un segon pla els mitjans tradicionals (televisió, premsa i ràdio). Poc a poc veiem que el que es produeix és una interactuació entre tots dos, adaptant-se, tal i com comenta Manuel Castells:

“[...] lo que Internet si está haciendo es convertirse en el corazón de articulación de los distintos medios, de los multimedia. Es decir, de ser el sistema operativo que permite interactuar y canalizar la información de qué pasa, dónde pasa, qué podemos ver, qué no podemos ver y ser, por tanto, el sistema conector interactivo del conjunto del sistema multimedia”.

Castells, Manuel. “Internet y la sociedad red”. Inauguración del programa de doctorado sobre la sociedad de la información y el conocimiento (2001: Barcelona).

Les velles fórmules i paradigmes de les teories de la comunicació elaborades durant el segle XX han quedat obsoletes, han perdut vigència i s’han de substituir per nous esquemes que mostrin la complexitat que comporten les relacions comunicatives actuals. Tot i que aquest nou paradigma encara no s’ha elaborat, queden clares algunes directrius que ha de seguir, com el paper actiu del receptor sobre el de l’emissor, que queda gairebé sotmès a les direccions del receptor, que és qui, a més de triar la informació, la cerca.

“[...] la prensa en Internet continúa en fase experimental. La creciente competencia entre los periódicos digitales los empuja a introducir paulatinamente nuevas posibilidades de personalización, documentación y, sobre todo, de interactividad y actualización de los contenidos informativos”.

Salaverría, Ramón. “De la pirámide invertida al hipertexto. Hacia nuevos estándares de redacción para la prensa digital”.

Així doncs, tant sols ens trobem en una fase inicial sobre els mitjans de comunicació digitals. Pel que fa al criteri d’anàlisi de la usabilitat, aquest és, segons el meu parer, un dels que necessita un major desenvolupament. La influència de la premsa tradicional ha fet que el desenvolupament dels mitjans digitals s’estanqui, ja que els diaris a la web resten en un segon pla. Un error que poc a poc els empresaris hauran de solventar.


LA USABILITAT

Sobretot les noves generacions, les que hem crescut entre PC’s i amb Internet des de petits, la xarxa és una eina més del dia a dia. Per això, pel domini sobre Internet que desenvolupa l’usuari, els mitjans han de posar èmfasi en la usabilitat de les seves webs. Tal i com destaquen estudis sociològics com Eyetrack III, les consultes són ràpides, que busquen immediatesa, molt visuals, pràctiques i dinàmiques. Els mitjans digitals s’han d’allunyar de la premsa tradicional i crear noves fórmules i rutines que s’adaptin a aquestes característiques. Sobretot ho aconsegueixen mitjans digitals de nova creació, que no es basen en el seu suport en paper, com per exemple la web www.3cat24.cat, un mitjà de la CCRTV, que s’alimenta d’informacions que provenen en la seva majoria de Catalunya Ràdio. Aquesta web ha estat premiada per la immediatesa de les seves informacions, l’adaptació dels seus continguts i la sencillesa del seu funcionament.
Així doncs, la usabilitat, en la seva essència, és per a què l’usuari accedeixi a les informacions amb el màxim de facilitats possibles, sense necessitat de cerques excessives. També, evidenment, la usabilitat és basa en l’explotació al màxim de les possibilitats que ofereix la xarxa.