L’altra dia ja vaig apuntar algunes de les característiques de personalització de la pàgina que ens proporcionen els mitjans digitals. Avui m’agradaria parlar una miqueta sobre l’RSS, ja que trobo que és un dels elements més definitoris del concepte d’interactivitat a la web.
Segons la definició de wikipedia, l’RSS és un “sencillo formato de datos de la familia XML que es utilizado para redifundir contenidos a suscriptores de un sitio web”. Tal com se’ns explica a wikipedia, l’RSS es idoni per webs que s’actualitzen sovint, i permet una circulació molt interessant de la informació. Aquesta ja no queda només fixada a la web original, sinó que el contingut de la mateixa pot ser consultat des de la pàgina web de l’usuari si aquest està subscrit a l’RSS de la pàgina original, convertint-se el citat usuari en un nou emissor (donant als seus particulars lectors la possibilitat d’accedir a aquesta informació que prové de la web original).
La majoria dels weblogs ja conten amb l’aplicació RSS i molts mitjans digitals ja han posat a disposició del lector la citada proposta interactiva. A banda de la gran utilitat d’aquest, que impulsa a un major compartiment de la informació entre els internautes, l’RSS també sembla haver adaptat el seu servei als interessos de cada persona. L’altra dia, quan navegava per les webs de diversos mitjans i em fixava en els elements de personalització, vaig descobrir una oferta molt interessant per part d’aquests: els RSS “específics”. Tant en elmundo.es com en elpais.com, per posar dos exemples representatius, trobem l’existència de RSS portada (titulars del dia), RSS per seccions (Internacional, Espanya, Economia, Societat, Esports, Cultura,...), RSS per autonomies (oferta de les edicions que es té per autonomia), RSS per categories (educació, metereologia, religió, salut,...) RSS altres mitjans (per exemple, en el cas de elpais.com s’ofereixen altres mitjans com la cadena ser o los 40 principales); en elmundo.es, també trobem per exemple, RSS blogs i la possibilitat de convertir l’RSS “en fuentes de podcasting” per escoltar les notícies independentment d’on estem i mitjançant la connexió a través d’un dispositiu mòbil. Però el que resulta molt interessant és com també els mitjans poden voler el servei RSS d’un blog d’algun usuari, sent una mostra real de la democratització a la web i de la influència d’aquest “periodisme participatiu” que tant se’ns parla a Nosotros, el medio. A n’aquesta democratització fa referència el citat llibre amb una cita de l’empresari Dave Winer sobre la incorporació dels RSS: “Es todo parte del efecto de democratización de la Web. Pone a los bloggers en el mismo campo de las grandes corporaciones de noticias, y eso es grandioso”.
Finalment, també m’agradaria comentar el cas de la publicitat a Internet. Aquesta també està present en les pàgines dels mitjans digitals (no hem d’oblidar que continua sent una de les fonts primeres de financiació) i és curiós observar com també s’adapta al requeriment d’interactivitat amb els usuaris. He topat ja amb molts anuncis interactius als mitjans com per exemple, un anunci que es trobava en la pàgina inicial de elmundo.es sobre un cotxe Toyota, on sota la fotografia base del cotxe, s’establien una sèrie de pestanyes que incitaven clarament a la participació del receptor: Crea tu propio Yaris; Visita tu centro oficial Toyota; Consulta tu catálogo; Pruébalo i Legales. Un exemple més que denota com totes les formes de comunicació han hagut d’adaptar-se a les característiques d’aquest espai internauta, on la participació de qualsevol ciutadà i per tant, l’existència d’infinites fonts d’informació, són una de les essències d’aquest nou panorama.
Ariadna Alfonso Salvá
Segons la definició de wikipedia, l’RSS és un “sencillo formato de datos de la familia XML que es utilizado para redifundir contenidos a suscriptores de un sitio web”. Tal com se’ns explica a wikipedia, l’RSS es idoni per webs que s’actualitzen sovint, i permet una circulació molt interessant de la informació. Aquesta ja no queda només fixada a la web original, sinó que el contingut de la mateixa pot ser consultat des de la pàgina web de l’usuari si aquest està subscrit a l’RSS de la pàgina original, convertint-se el citat usuari en un nou emissor (donant als seus particulars lectors la possibilitat d’accedir a aquesta informació que prové de la web original).
La majoria dels weblogs ja conten amb l’aplicació RSS i molts mitjans digitals ja han posat a disposició del lector la citada proposta interactiva. A banda de la gran utilitat d’aquest, que impulsa a un major compartiment de la informació entre els internautes, l’RSS també sembla haver adaptat el seu servei als interessos de cada persona. L’altra dia, quan navegava per les webs de diversos mitjans i em fixava en els elements de personalització, vaig descobrir una oferta molt interessant per part d’aquests: els RSS “específics”. Tant en elmundo.es com en elpais.com, per posar dos exemples representatius, trobem l’existència de RSS portada (titulars del dia), RSS per seccions (Internacional, Espanya, Economia, Societat, Esports, Cultura,...), RSS per autonomies (oferta de les edicions que es té per autonomia), RSS per categories (educació, metereologia, religió, salut,...) RSS altres mitjans (per exemple, en el cas de elpais.com s’ofereixen altres mitjans com la cadena ser o los 40 principales); en elmundo.es, també trobem per exemple, RSS blogs i la possibilitat de convertir l’RSS “en fuentes de podcasting” per escoltar les notícies independentment d’on estem i mitjançant la connexió a través d’un dispositiu mòbil. Però el que resulta molt interessant és com també els mitjans poden voler el servei RSS d’un blog d’algun usuari, sent una mostra real de la democratització a la web i de la influència d’aquest “periodisme participatiu” que tant se’ns parla a Nosotros, el medio. A n’aquesta democratització fa referència el citat llibre amb una cita de l’empresari Dave Winer sobre la incorporació dels RSS: “Es todo parte del efecto de democratización de la Web. Pone a los bloggers en el mismo campo de las grandes corporaciones de noticias, y eso es grandioso”.
Finalment, també m’agradaria comentar el cas de la publicitat a Internet. Aquesta també està present en les pàgines dels mitjans digitals (no hem d’oblidar que continua sent una de les fonts primeres de financiació) i és curiós observar com també s’adapta al requeriment d’interactivitat amb els usuaris. He topat ja amb molts anuncis interactius als mitjans com per exemple, un anunci que es trobava en la pàgina inicial de elmundo.es sobre un cotxe Toyota, on sota la fotografia base del cotxe, s’establien una sèrie de pestanyes que incitaven clarament a la participació del receptor: Crea tu propio Yaris; Visita tu centro oficial Toyota; Consulta tu catálogo; Pruébalo i Legales. Un exemple més que denota com totes les formes de comunicació han hagut d’adaptar-se a les característiques d’aquest espai internauta, on la participació de qualsevol ciutadà i per tant, l’existència d’infinites fonts d’informació, són una de les essències d’aquest nou panorama.
Ariadna Alfonso Salvá
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada