Seguint la pauta que va comentar la professora, i tal com ja han fet diversos companys debatent al respecte, afegeixo el meu semblar al respecte.
En quant a les categories, i entenent-ho de la mateixa forma que ho ha esmenat Sílvia, seria adient comprovar a nivell personalitzat (un determinat redactor, per exemple) o general (un determinat mitjà informatiu), si saben extreure correctament la temàtica que representa cada notícia per a poder assignar-li la categoria corresponent. De fet, cada cop més es fa servir el nou recurs dels tags de les denominades Web 2.0. L’ús del tags és correcte, encara que això es més un debat pels integrants d’usabilitat, però no requereix un gran esforç per a la categorització de les notícies. Ja només cal assignar el grup primordial com podria ser “nacional”, “internacional”, “economia”... però sense anar més a fons, la resta és cosa dels tags que emprant paraules clau identifiquen tot un conjunt de notícies, estant els lectors condicionats per si s’han utilitzat tots els tags necessaris o no. Doncs si després es fa una cerca mitjançant un en concret, que està relacionat amb la notícia, però el redactor no l’ha afegit, no es trobarà.
Sobre els enllaços o hipervincles, cal que ens fixem que els mitjans tradicionals no han disposat d’aquesta eina per els seus articles i, com a molt, han pogut utilitzar les referències bibliogràfiques o potser fins i tot la direcció a una web, però no podem consultar aquestes fonts de forma immediata a diferència dels enllaços. Per tant, encara que com ha puntualitzat l’Eva, són útils per a no allargar textos amb informació més irrellevant, però cal un cert criteri per valorar si s’ha de fer ús d’un hipervincle o escriure més text, perquè si no sempre hi hauria un allau d’enllaços d’aquest tipus. Encara que ens estem modernitzant, no s’hauria de perdre les tècniques més tradicionals i encara vigents com els diaris en paper que han sobreviscut sense això.
Per tant, les meves conclusions són que a la tasca de assignar categories molts cops ja s’està renunciant al mètode més genèric per l’ús dels tags, que tenen els seus avantatges i inconvenients, fent que no s’hagin de crear noves categories donat que no s’utilitzen massa. I, per altre part, s’ha de saber discernir entre quan és recomanable dirigir a un lector a una extensió de la notícia mitjançant un enllaç i en quin moment és millor complementar la notícia amb més informació.
NT
En quant a les categories, i entenent-ho de la mateixa forma que ho ha esmenat Sílvia, seria adient comprovar a nivell personalitzat (un determinat redactor, per exemple) o general (un determinat mitjà informatiu), si saben extreure correctament la temàtica que representa cada notícia per a poder assignar-li la categoria corresponent. De fet, cada cop més es fa servir el nou recurs dels tags de les denominades Web 2.0. L’ús del tags és correcte, encara que això es més un debat pels integrants d’usabilitat, però no requereix un gran esforç per a la categorització de les notícies. Ja només cal assignar el grup primordial com podria ser “nacional”, “internacional”, “economia”... però sense anar més a fons, la resta és cosa dels tags que emprant paraules clau identifiquen tot un conjunt de notícies, estant els lectors condicionats per si s’han utilitzat tots els tags necessaris o no. Doncs si després es fa una cerca mitjançant un en concret, que està relacionat amb la notícia, però el redactor no l’ha afegit, no es trobarà.
Sobre els enllaços o hipervincles, cal que ens fixem que els mitjans tradicionals no han disposat d’aquesta eina per els seus articles i, com a molt, han pogut utilitzar les referències bibliogràfiques o potser fins i tot la direcció a una web, però no podem consultar aquestes fonts de forma immediata a diferència dels enllaços. Per tant, encara que com ha puntualitzat l’Eva, són útils per a no allargar textos amb informació més irrellevant, però cal un cert criteri per valorar si s’ha de fer ús d’un hipervincle o escriure més text, perquè si no sempre hi hauria un allau d’enllaços d’aquest tipus. Encara que ens estem modernitzant, no s’hauria de perdre les tècniques més tradicionals i encara vigents com els diaris en paper que han sobreviscut sense això.
Per tant, les meves conclusions són que a la tasca de assignar categories molts cops ja s’està renunciant al mètode més genèric per l’ús dels tags, que tenen els seus avantatges i inconvenients, fent que no s’hagin de crear noves categories donat que no s’utilitzen massa. I, per altre part, s’ha de saber discernir entre quan és recomanable dirigir a un lector a una extensió de la notícia mitjançant un enllaç i en quin moment és millor complementar la notícia amb més informació.
NT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada